perealblog

És una terrible notícia que des d'avui Donald Trump torni a ser la persona més poderosa del món (almenys en l'àmbit institucional). Ho és perquè indissimuladament Donald Trump ha reconquerit el poder amb un discurs revengista i que han secundat la majoria de nord-americans moguts per unes xarxes socials que fomenten els baixos instints i la banalitat a la cerca de "likes" generats per l'estómac (o el sota-estómac). No és doncs estrany que a la seva presa de possessió hi hagin assistit en un lloc preeminent els senyors de les xarxes. Elon Musk , Mark Zuckerberg o Jeff Bezos, entre d'altres, han ocupat un lloc d'honor i han entrat cofois i confiats al joc de la catifa vermella. A aquest nou model de comunicació, transmissió d'idees i tot el que se'n deriva li deu Donald Trump haver arribat altre cop al poder. Junt amb ell també, tota la corrua d'escolanets neofeixistes habituals del tipus Abascal, Meloni o Milei; intentant aprendre del seu germà...

Reconec que durant un temps em va agradar molt la dinàmica de twitter/X.  També que amb seny  s'en pot treure molta informació i es pot apendre molt. Però està clar que no aprenem pas del continent que és X o Twitter sinó d'aquells que hi interactuen i després del cribatge que li volguem fer i la credibilitat que considerem se li ha de donar. D'un temps cap aquí, però, això ha canviat radicalment.  X o Twitter s'ha convertit o forma part del s'ha acertat a qualificar de feudalisme hipertecnològic: El retorno a una particular medievalización ; Feudalismo hipertecnológico en una democracia sin ciudadanos ; ¿Tecnología liberadora o feudalismo tecnológico? Però el cert és que si només fos per això no hagués pas decidit esborrar-me d'aquesta xarxa social. Que hi hagi gent poderosa és quelcom que em sembla inevitable. Que algunes corporacions i personatges dels nostres temps són els nostres senyors feudals no és pas una cosa que em vingui massa de nou.  De senyors feu...